S'explica que hi havia un músic que anava pels camins de Mèxic buscant un lloc on tocar. Era una tarda molt calorosa, i no tenia ni una moneda a la butxaca. Caminava errant pensant en la seva mala sort quan se li va acostar un home elegant muntat a cavall.
- Cap on vas? - va preguntar l'home elegant al músic.
- A cap lloc en concret, estic mirant si em surt algun bolo – va contestar el músic.
- Bé, i on t'agradaria tocar?
- Doncs allà on em paguin, fins i tot al mateix infern si m'hi duguessin.
- Doncs aleshores anem, tinc un bolo per a tu – va sentenciar l'elegant cavaller.
Així el nostre músic va recordar alguns antres on havia tocat i no li va importar la descripció feta pel cavaller. Va muntar al cavall de l'home sense adonar-se'n que aquest home era realment el diable.
- Agafa't fort i tanca els ulls, no vull que vegis el camí per on et duré – li va dir l'home. I el músic, va acceptar.
Quan el músic va tornar a obrir els ulls, ja estaven a l'infern. De tanta calor que havia passat aquella tarda amb prou feines va notar la diferència.
- Té! – va dir el diable tirant un sac de monedes als peus del músic – Això pagarà el bolo, però afanya't que és tard. – I se'n va anar.
El músic va començar a tocar, i les ànimes condemnades van començar a reunir-se al seu voltant. Entre la gentada, s'hi va apropar el padrí del músic que el va reconèixer a l'instant i s'hi va apropar.
- Hola company! Què fas per aquí? – va exclamar.
- Hola padrí! M'ha sortit un bolo. Però no estaves mort ja? – va preguntar estranyat.
- Si! Has vingut a tocar a l'infern mateix, així és que si no estàs mort, més val que vagis fugint d'aquí abans no acabis condemnat com nosaltres.
I dit això, el músic va agafar el sac de monedes i amb l'ajuda del seu padrí va aconseguir sortir de l'infern sense que el diable se n'adonés.
Va usar els diners per arreglar els seus comptes, i el mal record que li va quedar d'estar a l'infern va ser suficient com per no fer en vida res que el pogués tornar allà
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada